dijous, 3 de març del 2011

FUGA

Una fuga és una forma musicals en la que un subjecte musical es va escapolint de veu en veu. Suposa el culme de la textura .contrapuntistica.

Les fugues es classifiquen en funció del número de veus en que el subjecte musical va passant.

Explicació de què es una fuga

Alguns exemples:
Tocata i fuga en rem de J.S.Bach


Fuga a 4 veus de "L'art de la fuga" de J.S.Bach


El gran compositor de fugues és J.S.Bach compositor de "L'art de la fuga" i "El clave ben temperat" on demostra el seu domini i on s'estableix clarament les 24 tonalitats que existeixen. A continació Fuga sobre el subjecte musical de Nokia.

dimarts, 1 de març del 2011

Activitats Barroc

INSTRUMENTS BARROCS

MUSICOGRAMA CONCERT GROSSO

ACTIVITATS INTERACTIVES GENERALS

IDENTIFICA DE QUE FORMA ES TRACTA NOMÉS AMB L'AUDICIÓ


Qüestionari del Barroc
1. Quins segles compren l’època del Barroc? 
      2. Quin altre nom rep el Barroc? 
      3. Per a què aprofita l’art en l’època? 
      4. Quines son les característiques estètiques generals de l’època?
      5. Què significa el terme ‘Barroc’? 
      6. Què és la camerata Bardi? 
       7. Quina conclusió s’extrau de les reunions de la Camerata Bardi?
      8. Què és el baix continu o baix cifrat?
      9. Què es i en què consisteix l’òpera?
     10. Quina està considerada com la primera òpera de la història?
     11.Què és una ària?  I un recitatiu?
     12. Què és un oratori i quan s’interpreta?
13. Què és el bel canto?
     14. Què és un Castrati?
15. Per què és important la música instrumental en l’època?
16. Com influeix les composicions idiomàtiques en la música instrumental?
17. Cóm influeix les composicions idiomàtiques a les formes musicals?
18. Què és una Suite de danses? I quin és el seu origen?
19.  Fés un quadre resum de les característiques de les danses fonamentals de la Suite.
20. Què és una fuga?
21. Qui és el millor compositor de fugues? Digues una obra fonamental de les fugues d'aquest compositor.
22. Què és una sonata?
23. Quants tipus de sonates coneixes?
24. Quina és la formació trio sonata?
25. Quin és el gènere fonamental per a la música d’orquestra?
26. Quan neix la orquestra com a grup estable?
27. Quins tipus de concerts hi ha?. Explica’ls.
28. Quin són els compositors més destacats de l’època? Digues en què destaca cada compositor.

ACTIVITATS
1.- Averigua de quines característiques musicals es tracta.
  • Està interpretat per un cello o fagot i un clave, orgue o llaüt, a més a més està present en tota la música barroca. És ____________________________.
  • La complexa polifonia contrapuntística del renaixement es transforma en la ___________________ _________________ amb la intenció que s’entengui el text com conseqüència dels magrigalismes. Tot açò és anomenat la teoria dels __________________, per tant l’objectiu principal de la música en aquesta etapa és _________________________
  • Què és la música descriptiva?
  • Les ___________________________________ és la característica musical que fa que es tingui en compte les característiques pròpies de cada instrument per a la seva composició.
  • És la màxima expressió  de la llei de contrastos, és ________________________________.
 2.-  Relaciona cada forma vocal amb la definició corresponent:
·         Oratori        - Sense escenografia, religiós no litúrgic, no representat
·         Òpera         - Amb escenografia, temes mitològics.
·         Passió         - Conta la historia de la passió de crist, sense escenografia i no es representa.

3.- Troba 9 termes de  la música vocal: (ORATORI, MONTEVERDI, ORFEO, ÒPERA, BELCANT, RECITATIU, ÀRIA, BARDI, CASTRATI)
O
R
A
T
O
R
I
H
B
E
H
J
K
N
O
H
M
J
E
D
C
R
H
K
L
E
F
G
G
X
V
I
M
E
G
T
G
B
F
B
Q
H
L
Ñ
L
J
Z
F
T
G
S
G
Y
U
J
E
D
W
S
C
B
A
R
D
I
A
D
I
F
F
K
K
O
P
E
R
A
L
R
T
A
R
R
L
E
E
D
Y
T
R
E
W
Q
N
N
M
,
A
T
T
Ñ
S
T
V
U
I
O
P
A
S
T
A
R
I
A
G
S
H
J
M
O
N
T
E
V
E
R
D
I
Z
X
C
A
A
N
M
I
O
R
E
C
I
T
A
T
I
U
Q
W
C
C
T
Y

Organología Barroca



INSTRUMENTS DEL BARROC PER FAMÍLIES

MÚSICA DE DANSA

La forma principal de música de dansa és la coneguda SUITE DE DANCES. Te el seu origen en el PAR VARIAT del renaixement. Aquestes dos danses s'amplien afegint més danses populars de cada regió.
Les dances típiques que són invariables d'una suite són:

DANZA
TEMPO
COMPÁS
ORIGEN
Allemande
Lento
Binario
Alemania
Courante
Rápido
Ternario
Francia
Zarabanda
Lento
Ternario
España
Gigue
Rápido
Binario
Inglaterra

No obstant, hi ha altres danses que s'afegeixin a aquestes fixes com per exemple:
Preludi, Minuet, Bourré, Gavota, Pavana, Air, etc.

Cal destacar la gran quantitat de suites que s'han escrit per a teclat.

Les famoses suites per a violoncell de Bach són un bon exemple:

ALLEMANDE SUITE Nº VI


COURANTE SUITE Nº VI


ZARABANDE SUITE Nº VI


GIGUE SUITE Nº VI

MÚSICA DE CAMBRA BARROCA

Aquest tipus de música és una música per a pocs instruments, ja que estava pensada per a ser interpretada en la cambra d'algun palau de nobles o burgesos.

La forma més important per a pocs instrumentistes és la SONATA

La sonata neix de la evolució de la canzona renaixentista per a instruments solistes acompanyats sempre pel baix continu.

En funció del nombre d'instruments solistes distingim les següents tipus de sonates:
  • Sonata a solo, per a unúnic instrument. Si no era acompanyat pel baix continu s'havia d'indicar "senza continuo"

  • Sonata a duo, per a instrument solista i baix continu (clavicembal i violoncello o fagot)

  • Sonata en trio, format per dos linies melòdiques (normalment violíns, oboès i flautes) i baix continu (clavicembal i violoncello o fagot), per tant son un total de 4 instruments. Aquesta formació serà la més habitual i la més important de l'època.
En aquest trio sonata, els instruments aguts no són iguals (violí i flauta).
En aquest trio sonata, els solistes són dos violins


La partitura del trio sonata "la folia" de Vivaldi


Però també distingim dos tipus de sonates en funció d'on era interpretada:
  • Sonata da Chiesa, per a ser interpretada en una església. Per tant, el baix continu serà esrà interpretat per l'orgue i no el clavicembal o llaüt.
        Aquest tipus de sonata alternana quatre moviments en una successió de temps i estils: lent (contrapuntistic), ràpid (fugat), lent (homòfon) i ràpid (fugat). Aquests estan contrastats rítmicament però units temàticament per un mateix material.
  • Sonata de Camera, per a ser interpretada en una cambra d'un palau. Molt emparentat amb la dansa, per tant alterna una introducció (preludi); lent més allegro; lent; allegro i presto.
        El compositor més important de Sonates és Domenico Scarlatti, ja que és qui va crear la sonata bipartita monotemàtica (A-A') a la manera de la suite de danses. 


Sonata per a clavicembal de Scarlatti.

dijous, 24 de febrer del 2011

Concerts

En 1680 Aproximadament neix l'orquestra. D'aquesta manera, i recordant què són les composicions idiomàtiques, els compositors componen en funció de la tècnica dels instruments. La orquestra està formada per violins I, violins II, violes, violoncellos, contrabaix i clavicembal (o orgue en l'església). 


Per tant, la forma més important per a orquestra serà el concert, i és on l'estil concertat adquireix la màxima exponència. Ja que:
  • Consisteix en el dialeg, en la concertació constant de dues parts: El tutti (tota l'orquestra) i uns solistes.
  • Un concert està format per diferents moviments (normalment 4) que contrasten agogicament entre sí. És a dir, alternent moviments de temps ràpids amb altres lents.
Distingim 3 tipus de concerts:
  • Concerto grosso: Consiteix en la contraposició dels concertinos (2 violins i 1 violoncello) i el tutti, de manera que allò que toquen els concertinos després es repetit pel grosso o tutti creant un contrast molt gran entre pianos (quan toquen nomes el concertinos) i forts (quan toca tota l'orquestra).
          Simplement consisteix en reforçar certes parts, per part de l'orquestra, d'allò que toquen els concertinos per tal de crear contrastos dinàmics (forts i pianos).

Concert Brandemburg nº6 de J.S.Bach. En aquest video s'observa quan toca el concertino i el tutti graficament



          En el següent exemple es pot observar com allò que toquen els concertinos després és repetit per tota l'oquestra.
Concertto grosso de Navidad de Corelli. Partitura




Vivaldi - Concerto Grosso in G Minor RV578


Corellli és el gran protagonista dels concerts grossos, ja que és ell el gran iniciador i inovador d'aquest tipus de concerts.
  • Concert solista: és aquell concert en què la relació solista i tutti no és una "rivalitat" com en el concerto grosso sinó més bé tot lo contrari. L'orquestra fa un acompanyament de manera que el solista o solistes puguin lluir-se i demostrar la seva virtuositat.
          A diferència del concert grosso, el concert solista SI participa en la creació temàtica del solista.És a dir, no toca el mateix paper que el solista sinó que s'inventa una nova part per acompanyar el solista. En aquest aspecte el concert solista és més innovador que el concert grosso.

          Cal tenir clar que hi han concerts per a més d'un instrument solista. Antonio Lucio Vivaldi, és el gran compositor de concerts solistes per tenir més de 300 dels quals 228 varen ser escrits per a violí.
       
         Els instruments solistes predilectes són: El violí, l'oboè, la flauta barroca i d'altres com el fagot, violoncello, calvicembal, clavicordi, mandolina i guitarra.

Exemples:
Famoses estacions de vivaldi per a violí solista.
Primer moviment de l'hivern.


Segon moviment de l'hivern.


Tercer moviment de l'hivern.


Concert per a Oboè i orquestra


         En ocasions es composaven concerts per a diferents instruments solistes alhora.Un bon exemple d'això és el Concerto en do majeur, pour 2 violons, 2 flûtes à bec, 2 trompettes, 2 mandolines, 2 salmoe, 2 théorbes, violoncelle, cordes et basse continue. (Tromba Marina)]


Concerto per a 4 clavicembals de J.S.Bach



  • Concerto ripieno: on no hi ha cap instrument especialment protagonista. En aquest cas tota l'orquestra toca alhora. Encara que el paper dels violins serà el més apropiat per fer melodies virtuoses i el cello serà l'encarregat de realitzar el baix continu. Aquest tipus de concert amb la influència de l'obertura de l'òpera donarà lloc al neixement de la seimfonia en el S.XVIII
Exemple: 

Vivaldi - Concerto ('ripieno') for strings and continuo in A Major_RV 158-1st Mvmt

dilluns, 14 de febrer del 2011

Música vocal religiosa. EL ORATORI


Encara que la forma més emprada en la música vocal religiosa continua sent la missa, apreixen unes noves formes influenciades de la òpera: Aquestes formes són:
  • El oratori
  • La passió de crist (semblant al oratori però relata la passió de Crist)
  • Cantates
La més important d'aquestesé formes és l'Oratori, que sustituia a la òpera en periode de quaresma. Per tant, es pot dir que un Oratori és:
  • Una representació mitjançant recitatius i àries
  • Temàtica: Passatges de la biblia.
  • En el Oratori NO es representa, NO hi ha escenografía i per tant la vestimenta no és important.
  • Hi ha un personatge que fa de narrador.

Diferències entre la òpera i el Oratori
CARACTERÍSTICA
ÒPERA
ORATORI
Temàtica
Mitologia
Religiós, Fragments de la bíblia
Personatges
Déus, herois, etc..
De la bíblia més el NARRADOR
Escenografia/vestimenta
Importantíssim
NO


El primer oratori que es va composar va ser en 1600 "La representación del alma y del cuerpo" de Cavalieri

Haendel va ser un bon compositor d'oratoris com ha demostrat en "El mesiah". En aquest Oratori és troba el famos aleluia.


Observeu com en un oratori no hi ha escenografia, és en "format" concert


Recitatiu i Aria del Messiah de Haendel