En 1680 Aproximadament neix l'orquestra. D'aquesta manera, i recordant què són les composicions idiomàtiques, els compositors componen en funció de la tècnica dels instruments. La orquestra està formada per violins I, violins II, violes, violoncellos, contrabaix i clavicembal (o orgue en l'església).
Per tant, la forma més important per a orquestra serà el concert, i és on l'estil concertat adquireix la màxima exponència. Ja que:
Per tant, la forma més important per a orquestra serà el concert, i és on l'estil concertat adquireix la màxima exponència. Ja que:
- Consisteix en el dialeg, en la concertació constant de dues parts: El tutti (tota l'orquestra) i uns solistes.
- Un concert està format per diferents moviments (normalment 4) que contrasten agogicament entre sí. És a dir, alternent moviments de temps ràpids amb altres lents.
- Concerto grosso: Consiteix en la contraposició dels concertinos (2 violins i 1 violoncello) i el tutti, de manera que allò que toquen els concertinos després es repetit pel grosso o tutti creant un contrast molt gran entre pianos (quan toquen nomes el concertinos) i forts (quan toca tota l'orquestra).
Concert Brandemburg nº6 de J.S.Bach. En aquest video s'observa quan toca el concertino i el tutti graficament
En el següent exemple es pot observar com allò que toquen els concertinos després és repetit per tota l'oquestra.
Concertto grosso de Navidad de Corelli. Partitura
Vivaldi - Concerto Grosso in G Minor RV578
Corellli és el gran protagonista dels concerts grossos, ja que és ell el gran iniciador i inovador d'aquest tipus de concerts.
- Concert solista: és aquell concert en què la relació solista i tutti no és una "rivalitat" com en el concerto grosso sinó més bé tot lo contrari. L'orquestra fa un acompanyament de manera que el solista o solistes puguin lluir-se i demostrar la seva virtuositat.
A diferència del concert grosso, el concert solista SI participa en la creació temàtica del solista.És a dir, no toca el mateix paper que el solista sinó que s'inventa una nova part per acompanyar el solista. En aquest aspecte el concert solista és més innovador que el concert grosso.
Cal tenir clar que hi han concerts per a més d'un instrument solista. Antonio Lucio Vivaldi, és el gran compositor de concerts solistes per tenir més de 300 dels quals 228 varen ser escrits per a violí.
Els instruments solistes predilectes són: El violí, l'oboè, la flauta barroca i d'altres com el fagot, violoncello, calvicembal, clavicordi, mandolina i guitarra.
Exemples:
Famoses estacions de vivaldi per a violí solista.
Primer moviment de l'hivern.
Segon moviment de l'hivern.
Tercer moviment de l'hivern.
Concert per a Oboè i orquestra
En ocasions es composaven concerts per a diferents instruments solistes alhora.Un bon exemple d'això és el Concerto en do majeur, pour 2 violons, 2 flûtes à bec, 2 trompettes, 2 mandolines, 2 salmoe, 2 théorbes, violoncelle, cordes et basse continue. (Tromba Marina)]
Concerto per a 4 clavicembals de J.S.Bach
- Concerto ripieno: on no hi ha cap instrument especialment protagonista. En aquest cas tota l'orquestra toca alhora. Encara que el paper dels violins serà el més apropiat per fer melodies virtuoses i el cello serà l'encarregat de realitzar el baix continu. Aquest tipus de concert amb la influència de l'obertura de l'òpera donarà lloc al neixement de la seimfonia en el S.XVIII
