L'art , en el neoclassicisme, el que es pretén és imitar l'art de la grècia clàssica, (un altre pic, ja que en el renaixement ja va haver un renaixer de l'art grec) sent aquest un art senzill, amb escultures simètriques i perfectes, etc.. és per això que hi ha una ruptura estilística molt gran entre l'art del barroc i la clàssica.
Si vols ampliar informació referent a l'art neoclàssic fes click aquí
En música no es neoclasssicisme, sinó classícisme (donat que en el renaixement, la música no va renaixer perque no es tenia constàcia de com sonava). La música d'aquest període musical compren els anys 1770-1820 aproximadament, (moment en què desapareix el baix continu), i serà Viena (Austria) la ciutat de la música per exel·lència, ciutat on viuran els tres grans compositors de l'epoca Haydn, Mozart i Beethoven.
Però què passa de 1720 a 1770? Hi ha un estil musical que va definint un art més galant, elegant, senzill amb la finalitat d'entretindre, estem en el preríode del Pre-classicisme. Per tant, podem dir que, J.S.Bach feia una música que començava a estar antiquada, i per tant tenia unes crítiques molt dures per fer una música massa complexa i difícil d'entendre. És per aquest motiu, que no s'ha tocat la seva música fins el S.XIX.
En la música es pretenen els mateixos principis estètics que en les altres arts:
- l'elegància,
- la senzillesa,
- la naturalitat,
- la BELLESSA i
- L'EQUILIBRI
amb la finalitat d'ENTRETENIR, ja que és una música pensada per a un públic que vol passar una estona agradable. Tots aquests principis es posen de manifest amb la implantació d'una sola forma en gairebé tots els àmbits de la música instrumental. És el cas de la Forma sonata.
