Els primers impulsos de renovació músical venen de Florència. Allí hi havia la 'camerata' del comte BARDI, que era un lloc on es reunien personatges cults de tot tipus (físics, astrònoms, poetes, matemàtics, músics, etc..).
Si el que es preten en el Barroc és representar els sentiments i emocions, d'aquestes reunions varen treure en clar, que la música polifònica complexa del renaixement interferia en el bon enteniment del text, per tant (després d'uns estudis de Girolamo Mei sobre la música grega) arrivaren a la conclusió de que la música havia de ser monòdica (una sola línia melòdica) que expresara el contingut del text acompanyada pel baix continu. Estem davant del neixement dels Recitatius.
Un recitatiu no és altra cosa que la de recitar un text amb una línia melòdica molt simple acompanyat per un baix continu que proporcionava l'harmonia. Tot això amb la finalitat del bon enteniment del text i la representació dels sentiments.
Així, en 1597, en el si de la camerata Bardi i dels intents per representar aquests sentiments i com evolució dels madrigals neix el primer intent d'opera ("Dafne" de Jacobo de Peri) la qual no hem conservat.
Aquestos intents, en 1600 varen donar lloc a la primera òpera que conservem "Euridice" de J. Peri.
Pero la estructura no va quedar toalment definida fins 1607 quan Monteverdi compon "Orfeo".
View more presentations from pauettt.
Fragment de "Orfeo i Euridice" de Monteverdi
Farinelli /Il castrati)
Si vos adoneu, veureu que l'orquestra només te el paper d'acompanyar a la veu (menys en els intermedis i obertures), per tant,per a que no meleste la escenografia esta col·locada en el "FOSO"
