dimarts, 1 de febrer del 2011

MADRIGALISME

Escolta el començament de la següent cançó.



De la mateix manera que en aquesta cançó de Pink Floid titulada "money" utilitza en el començament el so d'una caixa registradora per ambientar la cançó, una cosa semblant pasa en els madrigalismes.

El madrigal és una peça vocal profana italiana, la qual intenta evocar musicalment allò que vol dir el text, de manera que ajude a l'enteniment del text. Exemples:

"Il bianco e dolce". Arcadelt

Observeu com en el 1'24'' la paraula "mil" es repeteix en totes les veus de manera contrapuntistica imitativa, d'aquesta manera pareix realment que la paraula mil són mil vegades.


"Fair phillis I saw". John Farmer


En la següent partitura, observeu a partir del segon 33', com les paraules "up and down" estan escrites de agut a greu, per tal de emfatitzar el significat del text.

dijous, 20 de gener del 2011

Tablatura

Un dels aspectes pels quals, la música instrumental adquirira importància va ser perque s'inventà un forma de notació de les notes musicals diferent del pentagrama. És el cas de les tablatures.
Aquestes, indiquen de forma clara, quina tecla o quina corda s'ha de tocar.Hi han dos mètodes fonamentals:
  • Aquelles que sobre unes línies (que són les cordes o ordres de l'instrument) utilitzen números.
  • Aquelles que les indicacions son lletres del alfabet
El fet existira una notació fàcil d'entendre va tenir com a conseqüència que, gran part de la població que no tenia coneixements musicals poguès tocar un instrument. Es pot dir que és l'origen de les tablatures de guitarra que avui dia són tan conegudes i usades.

A continuació un exemple d'una tablatura en cifra per a vihuela de 1554.

Archivo:Vihuela-Tab Fuenllana 1554.jpg 

Un clar exemple de tablatura alfabètica.

 

dimarts, 18 de gener del 2011

Compositors

Archivo:Renesansa-skladatelji.PNG
Fes click damunt l'imatge per veure-la més gran


 












COMPOSITORES Y FORMAS TÍPICAS DE LA ÉPOCA
a.       Franco-flamenc:
·   Janequin
·   Dufay
·   Binchois
b.      Italia: (Madrigales)
·   Monteverdi (Madrigalismos)
·   Willaert
c.       Espanya: (Villancico) à Época de oro de la música española
d.      Anglaterra:
    e.       Alemanya:

    Música vocal profana

    Al llarg del S.XVI neix la música nacional, és a dir, unes formes músicals pròpies de cada país. El nacionalisme músical del renaixement consisteix en aplicar a la chanson franco-flamenca característiques típiques de cada país.

    Les formes profanes de l'època més importants són:
    • França: Chanson francesa, en francés i de temàtica principal l'amor
    • Italia: Madrigal, (fer click) que relata escenes pastorals, en italià. La música intenta evocar musicalment allò que el text relata
    • Allemanya: Lied Alemà (cançó alemana) i el quodlibet (que es una mescla incongruent de textos).
    • Espanya: Nadala.
      • La nadala que avui dia coneixem va neixer en aquesta època i no tenia cap connotació religiosa.
      • Era una composició estròfica en la que la melodia es troba en la veu superior.
      • El millor compositor de nadales va ser Juan del Enzina.
    Exemples:
    Madrigal  "Tu dormi? Ah, crudo core" de Claudio Monteverdi
    Nadala "Hoy comamos y bebamos" de Juan del Enzina

    Música vocal religiosa

    La música religiosa en aquesta època és molt important. Com hem de saber, una de les funcions principals de la música en la religió, és fer creure als creients la magnitud de Déu, per tant com més impresionant, com més gran siguin els cors, més impacte tindrà sobre els fidels.

    Com hem dit abans, la religió està dividida en dos: la església catòlica i la protestant. Per tant, hi han formes musicals són diferentes.

    Així, les formes vocals més importants són:

    Catolicisme (l'idioma del text és el llatí)
    • La missa, que consisteix en cantar, de manera contrapuntisita, les diferents parts de la missa en lloc de ser dites pel sacerdot:
      • Kyrie
      • Gloria
      • Credo
      • Sanctus
      • Agnus dei
      • Ite missa est
    • Motet, composició a 2, 3 o més veus sobre textos sagrats en llatí i d'extensió breu

    Protestantisme (l'idioma del text és el propi de cada regió)
    • Coral (Alemanya) composició a 4 veus homofònica.Text en alemany
    • Salmos Hugonetes (França) són composicions monòdiques sense acompanyament instrument de text en francés.
    • Anthem (Anglaterra) similar al motet però en anglés.

    Exemples:

    Kyrie d'una missa de Victoria (observa com hi canten més de quatre veus a l'hora)

    dilluns, 29 de novembre del 2010

    Neixement mª intrumental

        Aquesta època és especialment important per a la música instrumental perque es pot dir que és quan neix. Abans la música instrumental sempre anava lligada a la música vocal, duplicava una línia vocal (tocant lo mateix que fa el cantant).

        En el Renaixement, els instruments poden tenir 3 funcions:
    • O be, duplica una veu (com sempre a fet)
    • O substitueix una veu en cas de que un cantat faltara.
    • O bé, es comença a tocar una música instrumental tot sola.
        En el Reinaixement, el gènere instrumental es comença a desvincular de la música vocal, es a dir, es componen cançons per ser interpretades sense necessitat d'una veu (encara que aquestes cançons siguin, en un principi, derivades de la música vocal).

    La música instrumental es começa a separar de la vocal, perque adquireix una certa importància pels següents motius:
    • Perfeccionament en la tècnica i fabricament d'instruments
    • Per la importància de la música de dansa (tant al carrer com a la burguesia)
    • Per l'aparició de les tablatures que permitia tocar un instrument sense saber gaire música.
    • Aparició de nombrosos tractats didàctics sobre els instruments musicals.
     Per als 2 darrers motius, serà fonamental l'imprempta, com a instrument de difusió musical.

    Les principals formes instrumentals de l'època van ser:
    • Formes derivades de models vocals: en tocar habitualment els instrumentistes peces vocals, van compondre formes similars, si bé sense text:
      • Del motet (este es vocal) van derivar peces polifòniques imitativas anomenades ricercare, fantasia o tiento.
      • De la chanson va derivar la canzona, generalment més viva i més dividida en seccions que els anteriors.
    "Ricercare 78".   David Russell Da Milano.

    • Danses: una de les funcions tradicionals dels instrumentistes era, naturalment, l'acompanyament de la dansa. Solien estar escrites a quatre veus, en una senzilla textura homofònica. Veure música per a dansa.
    • Formes improvisades: els músics anotaven de vegades les seves improvisacions més assolides.
      • Podia tractar-se bé de pures improvisacions per a un instrument polifònic (toccata, preludi).
      • O bé, de variacions melòdiques ornamentals sobre una o diverses veus d'un model vocal preexistent. En Espanya s'anomenen diferències. (Germen de tema i variacions del Barroc)

       "Guardame las vacas". Luys de Narvaez (Granada 1500-1550).



    La música instrumental a Espanya sonava algo simalar això:


    Dansa renaxentista

    La dansa tenia un paper fonamental en aquesta època. Algunes de les dances que es ballaven i tocaven son les següents:

    Era molt habitual tocar dues dances seguides una darrera de l'altra formant el par variat. Com el seu nom indica, consisteix en dues dances de mateix material temàtic però variant el el ritme de la següent manera: 

    Dansa
    Ritme
    Tempo
    Pavana
    Binària
    Lento
    Gallarda
    Ternària
    Ràpida

    Escolta i mira com es tocava sense gaire pausa una pavana i una gallarda.

           Comença la Pavana i en el 1'42'' canvia a Gallarda

    Aquest vídeo que has vist, esta musicalment dirigit per Jordi Savall, un dels majors experts en música renaixentista, ja que toca de la mateixa manera, i amb els instruments que en l'època.

    Però com es ballava aquesta música? 
     En els següents dos vídeos pots veure les passes d'una pavana i d'una gallarda. Obseva que la música és la mateixa i l'unic que canvia és el tempo i el ritme.


                         Pavana "Amor que tens ma vida"


                     Gallarda del tema "Amor que tens ma vida" 

    En els següents vídeos et pots fer una idea de com es ballava.


               Fragment de la pel·lícula Skaspeare in love.



    Recopilació de diferents dances renaixentistes

    dimecres, 24 de novembre del 2010

    caracteristiques musicals

    Per poder parlar de les característiques musicals d'una època hem d'analitzar els distints elements de la música:
    • La Textura típica de l'època era:
      • a 4 veus (Totes igual d'importants, no predomina cap sobre les altres)
      • Alternança passatges homofònics amb altres contrapuntístics. Recorda que és la textura
    • En l'Harmonia hi ha un canvi quant a l'ús d'intervals respecte de l'edat mitjana. Preferència pels intervals de 3ª i 6ª als de 4,5 i 8J de l'edat mitjana.
    • El Ritme està en funció del tipus de textura:
      • En homofonia preval el ritme marcat i acòrdic (de acord).
      • En contrapunt el ritme és de caràcter lliure.
      • Neix el Tactus (pols)
    • El Text està en funció del lloc segons on es canta:
      • Profà:
        • Temes propers a la vida quotidiana, curiositats entorn de l'ésser humà. 
        • La música intenta, mitjançant recursos musicals, que s'entengui perfectament el text (madrigalismes).
        • Ús de diferents idiomes depenent del país.
      • Religiós: 
        • Que la seva temàtica principal serà la missa.
        • En moltes ocasions el text és incompresible a causa de la complexitat del contrapunt imitatiu. 
        • Ús del llatí.
    • El Gènere típic és el vocal, no obstant això era un costum comú en l'època que els instrumentes substituïssin veus o fins i tot que les dupliquessin (tocar veu + instrumento la mateixa veu), per la qual cosa es dificil diferenciar entre música vocal i la instrumental.
      • Cal tenir en compte que és en aquesta època quan neix el germen de la música instrumental com a gènere independent.
    • Les Melodies també són diferents si es tracta de música religiosa o profana:
      • Religiosa: Són melodies llargues, d'àmbit estret, sense grans intervals, solemnes.
      • Profana: Són melodies curtes, vives, usant intervals grans.

    Contextualització del renaixement

    CRONOLOGIA: 1450-1600 aproximadament

     CONTEXTUALITZACIÓ
    Per poder entendre la música del moment és fonamental entendre la situació economico-politico-cultural:

    Per una banda va ser una època de crisi pels següents motius:
    • Política: Guerra deguda a la transició del sistema feudal de l'edat mitjana cap a l'absolutisme barroc (el rei te tot el poder)
    • Economia: crisi econòmica, però a finals del S.XVI naixerà el mercantisisme.
    • Religiosa: serà gràcies a Lutero qui provoca una reforma en l'església i auqestra és separa: al nord d'Europa adopten el protestantisme i al sur són fidels al catolicisme.
    Per altra banda, a pesar de les crisis hi ha molts avanços, sobretot a nivell científic i matemàtic. També hi ha nombrosos descobriments com per exemple l'arrivada de Colon a America en 1492.
    El avanç que més directament afectarà sobre la música serà l'invent de la imprempta la qual facilitarà que la música s'extengui amb facilitat per tot Europa.
    Imprempta. Gutenberg

    Hi ha un canvi fonamental en la concepció del ser humà, que condicionarà tots els aspectes de la vida i per tant de l'art, es tracta de L'HUMANISME. És un moviment filosòfic, intel·lectual i cultural que es pot resumir en la següent frase: "El ser humà és la mesura de totes les coses, és el centre del univers". Per tant, tot l'art estarà fet i pensat per al ser humà.

    Per què aquesta etapa rep el nom de renaixement?

    Perque hi ha un renaixer de l'art greco-romà. Els artístes intenten imitar l'art grego-romà, per tant:
    • En escultura, es fan homes perfectes, esculturals, simètrics, ben proporcionats...
    "El David". Miquel Angel
    • Pintura: degut a l'humanisme es pintaran sobretot la figura del ser humà.
    "La gioconda". Leonardo Da Vinci





    • Arquitectura: recorda les línies rectes del l'art greco-romà:
    "Monasteri del Escorial". Herrera
    •  i la música? En música no s'imita la música grega perquè no es té constància de com sonava. Així doncs, s'adopta una mateixa música per a tota Europa durant el S.XV, serà franc-flamenca, que es feia als països baixos.

    dilluns, 8 de novembre del 2010

    Activitat renaixement

    Jclic de continguts generals

    Exercicis interactius 

    Exercicis interactius I

    Test de coneixements generals 


    Copia al teu quadern els enunciats i respostes de les següents preguntes
    1.      Quins segles compren el renaixement?
    2.      Per què rep aquest nom el període?
    3.      On neix el renaixement?
    4.      Quin és l’avanç científic que afecta directament a la música?
    5.      Què és l’ humanisme?
    6.      Explica les característiques musicals de l’època
    7.      Per què s’adopta la música franco-flamenca?
    8.      En l’àmbit instrumental, què passa?
    9.      Quins són els instruments més comuns a l’època?
    10.  Com es classifiquen els instruments?
    11.  Com es classificaven els instruments a l’època?
    12.  Quin és l’instrument típic a Espanya?
    13.  Què són els estils nacionals?
    14.  Quin estil vocal, neix Espanya i qui és el seu màxim compositor?
    15.  Què és i que pretén un Madrigal?
    16.  Què és una tablatura?
    17.  Quina forma neix en l’àmbit instrumental i era usada per ballar?
    18.  Per què és important la música en l’església?
    19.  Menciona 2 compositors fonamentals de cada país
    20.  Qui és el millor compositors de nadales de l’època?
    21.  Per què és considerada aquesta època com el segle d’or de la música espanyola
    22.  Digues les dos diferències fonamentals entre les formes vocals catòliques i les protestants?
    23.  Per què la música instrumental és tant important en aquesta època i quins són els factors que ho permeten?