Música i llenguatge

La música és un llenguatge? Què és un llenguatge?

Segons la RAE, llenguatge es la "facultat de l'home per comunicar-se mitjançant són articulats, be oral o escrits"

D'acord amb aquesta definició trovem que la música és una facultat de l'home i que te com a finalitat la transmissió d'emocions, per tant, és considerada un llenguatge. 

PARALELISMES ENTRE LLENGUATGE COMÚ i LLENGUATGE MÚSICAL

Els dos són:

• Universals: perquè són utilitzats en totes les cultures.
• Infinites: 
• Hi ha infinites combinacions possibles amb un número limitat d'elements. Aquestos elements són:
• Fonemes: en el llenguatge comú
• Notes i ritmes: en el llenguatge musical
• Els dos llenguatges són entitats vives, és a dir:
• LLenguatge comú: Neixen neologismes nous (noves paraules)
• Llenguatge musical: Neixen composicions musicals noves.
• Innates: En els dos llenguatges s'observa la capacitat innata d'aprenetatge.
• Ús de termes comuns: com per exemple accents, frases, semifrases, comes.
• El medi natural dels dos llenguatges és el audio-vocal, ja que el cant és la més universal de totes les formes musicals combinant intimament la paraula i la música.
• Notació exacta: els dos llenguatges posseeixen una notació exacta.

No obstant, hi ha diferències entre el llenguate musical i el comú. La diferència més evident:

•  En el lleguatge comú, un significant te (normalment) un significat concret, és a dir, quan llegim la paraula taula, tot el món es fa la mateixa idea de taula.
• Però en la música el significat és abstracte, subjectiu. Per  aquest motiu, ina mateixa frase musical se pot interpretar de moltes maneres diferents.

Música i art

Hui dia, que la música és un art no es cap misteri, però anem a veure algunes definicions i arguments que així ho defensen.

Per començar hem de preguntar-se... Què és l'art?

Hi han moltes definicions d'art:

• RAE: ‘Actividad humana que tiene como fin la creación de obras culturales’, ‘conjunto de habilidades, técnicas o principios necesarios para realizar una determinada actividad’

• Autors com Leon Tolstoi, escritor Rus (S.XX), defineix l'art com una foma d'activitat humana que consisteix en transmetre a altres els sentiments d'un home mitjançant signes externs.

En la línia de la transmissió de sentiments, trobem nombroses definicions de música que reforcen aquest aspecte. Un exemple d'elles és la de l'escritor francés Alfred Colling: "La música és en el fondo, llamada, efusión,exaltación de nuestros sentimientos más sinceros" "La música es una alma sonora".

D'acord amb aquestes definicions, esta plenament justificar que la música és una art per l'innegable valor sentimental. 
Els fets més significatius al llarg de la història en expresar la música com a art, com a transmissió de sentiments són els següents:

• En l'antiga grècia utilitzaven la música per modificar l'anima de l'home per ser millors homes.
• Però el primer pas significatiu per ser considerada art va ser al S.XVIII, quan s'inclou la música dins de les Belles arts (amb escultura, arquitectura, pintura, etc..).
• Al S.XIX, en el Romanticisme va ser considerada la primera de les arts per damunt de la poesia.

Diferències i similituds entre música i la resta d'arts.

Diferències: La música es una art:

• de naturalesa unicament sonora.
• carent de significat concret, ja que és abstracta.
• no emplea l'espai sinó el temps, per tant es un art espontani, efímer, que mor en el mateix moment de la seva creació.

Similituds:

• Capacitat de crear centres:
• Tonalitats en música
• Color dominant en pintura
• Tema argumental en poesia
• Ens fa sentir expectatives
• Crea models: Musicals, visuals, verbals...
• Te inici i fi: Totes les arts poseixen aquestes qualitats.
• Silenci, o el seu equivalent espacial, són part de l'obra d'art.
• Ritme i repetició. en la que la necesitat psicològica i abstracta es molt més freqüent en música i dansa.
• Variació: per evitar la monotonia en les obres d'art.
• Jerearquia, que serveix co a marc organitzador de toda obra. En música les formes musicals per exemple.

Música i ciència

Hugo Riemann, musicògraf alemà (S.XIX i S:XX) defineix al música de la següent manera: "La música és al mateix temps ciència i art". Per altra banda, Stokowsky afirma que encara que només som conscients de que la música és un art, aquesta està basada en un inexplicable mon compleix d'ones sonores i de les relacions matemàtiques que le regeixen.

Aquestes, entre moltes altres, afirmacions que la música te una part científica no són innovadores, ja que al llarg de la història han hagut nombrosos estudis que així ho confirmen. Els més destacats són els següents:

1. Al S.V a.C. Pitàgores va trobar la relació que existia entre música i matemàtiques. Va trobar les proporcions matemàtiques dels intervals 8J (1/2); 5J (2/3) i 4J (3/4). Aquestos principis pitagòrics varen ser transmeso per Boeci i Casiodoro  en el S.V i S.VI.
2. En l'edat mitjana, la música estava considerada com una matèria científica; prova d'això és que estava classificada en el quadrivium científic amb la aritmètica, geometria i astronomia.
3. Al S.XVI,  Bartolome ramos de Pareja estableix les proporcions numèriques entre els "modes" majors i menor.
4. Descartes, en el S.XVII, amb "Compendium Musicae" (1618) cenyeix la música a un ideal matemàtic i lògic.
5. Un segle més tard, al S.XVIII, Rameau troba la relació numérica entre el so fonamental i els seus armònics. Per tant construeix la serie dels harmònics.

Serie hamonica de la nota fonamental Do. Aquesta escala vol dir que quan es toca la nota 1 (la fonamental) sona  aquesta nota i totes  les altres al mateix temps, però és difícil escoltar-les. Podem escoltar els harmònics més propers (el 2, 3, 4 o 5) però la resta es molt difícil.

      6. Avui dia, l'aspecte científic de la música queda més que demostrada gràcies a la acústica, ciència que estudia els paràmetres del material musical, és a dir, estudia els paràmetres del so i els pot quantificar matemàticament.

• Altura. 
• Intensitat.
• Duració.
• Timbre.

     Pots ampliar aquesta informació en el menu seguint: so/qualitats del so.

Per altra banda, hi ha compositors com Bela Bartok o Xenakis que apliquen conceptes científics, extranys a la música, que s'han adaptat a les composicions musicals, per exemple:

• Al S.XX, Bela Bartok utilitza conceptes com la serie de Fibonacci o la secció Àurea i els aplica a la seva obra "Música per corda percussió i celesta".